ELPORT.png

Carta de Serveis

Quan es fa referència als elements que desenvolupen un paper clau en la determinació dels diferents graus d’influència i dependència exterior de la comarca de l’Alt Empordà, cal fer un esment especial a l’àrea concreta del sistema urbà de Figueres que centralitza una bona part d’aquestes relacions territorials, no només a l’interior de la seva pròpia comarca, sinó a comarques i ciutats veïnes com: Girona, Ripoll o la mateixa ciutat de Barcelona. La importància de la ciutat de Figueres ha originat que la seva àrea d’influència hagi superat, inclòs, els límits de la mateixa comarca, fet que està molt lligat amb la presència d’importants vies de comunicació com la carretera N-II, l’autopista AP-7 o el proper traçat del Tren d’Alta Velocitat, així com la seva situació geogràfica enmig de la plana. Relacionat amb aquestes, els projectes de millores d’aquestes infraestructures de primer ordre suposaran un augment d’aquestes influències i dependències exteriors de la comarca, per exemple, l’ampliació de la carretera N-II amb la construcció de la nova autovia entre la Jonquera i Tordera, o l’ampliació de l’autopista AP-7 o amb el projecte del traçat del Tren de Gran Velocitat que oferirà un major potencial de desenvolupament dels punts servits pel TGV.

Per tot plegat, es pot considerar a l’Alt Empordà com una de les comarques catalanes més ben irrigades per la xarxa de comunicacions existent, d’aquí que les actuacions previstes vagin dirigides principalment a millorar i racionalitzar les infraestructures existents. Aquest mateix corredor d’infraestructures ha de permetre potenciar la integració de Catalunya i de la comarca de l’Alt Empordà en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.

 

Esment especial per a la ciutat de Girona qui exerceix una influència molt important sobre la comarca de l’Alt Empordà i la mateixa ciutat de Figueres, actuant la capital provincial com un autèntic centre pel conjunt de les comarques gironines. Així doncs, la ciutat de Girona és un centre d’influència per a la comarca de l’Alt Empordà en qüestions com: el treball, la cultura i l’oci, els serveis o l’ensenyament universitari. Relacionat amb la mateixa ciutat de Girona, existeix un altre element que cal tenir molt en compte per la influència que exerceix sobre la comarca de l’Alt Empordà com és la presència de l’aeroport de Girona - Costa Brava que anualment permet que molta gent arribi i surti de la comarca. La xifra ha anat augmentant progressivament any a any, especialment a partir de l’any 2003 i, sobretot, 2004. També cal considerar bàsic el desenvolupament en els darrers anys de centres logístics amb uns àmbits de gran influència.

 

Gràfic 1.5.1. Evolució del número de places a l’aeroport Girona – Costa Brava. Període 1999-2007

Font: Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA)

 

Més importància en nombre de persones i mercaderies que els moviments aeris realitzats des de l’aeroport tenen els desplaçaments fets per carreteres a d’altres comarques veïnes i nuclis de centralitat tant importants com la mateixa ciutat de Barcelona, bàsicament a través de la mobilitat obligada per motius de treball i d’estudi. En aquest sentit resulta clau destacar que el parc de vehicles de l’Alt Empordà per l’any 2.007 és de 866 vehicles per cada 1.000 habitants, quantitat sensiblement superior als 682,7 vehicles per cada 1.000 habitant del conjunt de Catalunya. Aquest augment de l’índex de motorització, juntament amb el creixement econòmic i la millora de les infraestructures de transport a la que anteriorment s’ha fet referència, han permès ampliar progressivament l’àmbit d’influència territorial de les ciutats com Figueres ja que permeten ampliar la distància entre dos components bàsics com són la residència i el treball.

Pel que fa al total de moviments generats per la comarca de l’Alt Empordà a l’any 2001(42.695 desplaçaments), són una mica superiors al total de desplaçaments atrets per la comarca (39.283 desplaçaments) amb una diferència de 3.412 desplaçaments. De tots els desplaçaments fets des de l’Alt Empordà, la major part (36.577 desplaçaments) són interns, mentre les comarques que més desplaçaments procedents de l’Alt Empordà són: el Gironès (1.280), Barcelonès (637), Baix Empordà (299), Garrotxa (127), Pla de l’Estany (115) i la Selva (99). Aquestes xifres reflecteixen la dependència que la comarca té sobre algunes de les comarques veïnes, especialment el Gironès gràcies principalment a la presència de la ciutat de Girona.

Referent als desplaçaments realitzats des d’altres comarques a l’Alt Empordà, el Gironès torna a destacar com la comarca que més desplaçaments fa amb 862, seguit del Baix Empordà amb 604, el Pla de l’Estany amb 239, el Barcelonès amb 225, Garrotxa amb 211, la Selva amb 121 i el Maresme amb 89 desplaçaments. Aquestes xifres mostren com el grau de dependència de la comarca de l’Alt Empordà vers les altres comarques veïnes és important, malgrat les xifres siguin inferiors a la dels desplaçaments fets des de l’Alt Empordà cap a d’altres comarques.

 

Mapa 23. Fluxos de població (mobilitat obligada) de l’Alt Empordà a les comarques veïnes. Any 2001

Font: Idescat

 Una mesura que permet conèixer les àrees d’influència i dependència exterior d’un determinat territori com pot ser la comarca de l’Alt Empordà i el conjunt dels municipis que l’integren és l’índex d’autocontenció. Aquest mesura els fluxos de població que diàriament es desplacen per motius de treball cap a d’altres municipis veïns, essent un dels factors claus que determina els grau d’influència que un municipi exerceix sobre els altres del seu voltant. Per calcular aquest, posa en relació el nombre de desplaçaments realitzats dins el municipi per motius de treball, amb el total de desplaçaments generats, també per motius de treball.

 

Així doncs, el càlcul d’aquest índex determinarà la capacitat d’absorbir la força de treball d’un territori, de manera que quan més gran sigui l’índex més contenció laboral hi haurà respecte a la població ocupada que hi resideix. En els casos dels municipis que presentin uns índexs d’autocontenció més elevats seran els que gaudiran d’una situació econòmica i d’una activitat suficientment bona com per què la seva població no s’hagi de desplaçar a altres municipis per disposar d’una feina adequada als diferents perfils i expectatives existents.

 

 

Entre les vuit comarques gironines, l’Alt Empordà és la comarca que major grau d’autocontenció presenta, amb un valor força superior a la mitjana gironina. Això és indicatiu que la comarca té una baixa dependència laboral respecte altres comarques veïnes, de la mateixa manera que és el destí de moltes persones que diàriament es desplacen per motius de treball. La ciutat de Figueres és un dels elements clau que explica aquesta situació, juntament amb les principals poblacions concentrades a la façana litoral. A nivell municipal l’índex d’autocontenció de Figueres és de 63,8%, xifra únicament superada pels municipis de: Llançà, Castelló d’Empúries, Portbou, Port de la Selva, Torroella de Fluvià, Roses, l’Escala, la Jonquera i Cadaqués. Els índexs d’autocontenció més baixos són pels municipis de: Palau de Santa Eulàlia, Maçanet de Cabrenys, Vilafant, Avinyonet de Puigventós i Santa Llogaia d’Àlguema.

Un altre factor clau que ha contribuït a augmentar els nivells d’influència i dependència de la comarca de l’Alt Empordà amb les comarques veïnes són les inversions que, des de la Generalitat de Catalunya, s’han fet a la xarxa de carreteres de la comarca per tal de millorar els seus fluxos. Durant els anys 2001 i 2005 les inversions a la comarca s’han disparat de manera molt considerable, assolint uns valors força alts si els comparem amb la resta de comarques gironines i del conjunt de Catalunya.

 

Gràfic 1.5.2. Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya a l’Alt Empordà. Període 1990-2005

 

Font: Generalitat de Catalunya. Mobilitat

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.