El concepte de sostenibilitat porta associat els processos de participació pública, de la mateixa manera que els procés de redacció d’una Agenda 21 comarcal també ha de disposar dels mecanismes essencials de la participació.
El procés participatiu té la pretensió d’aconseguir, sota els criteris que estableix la Carta d’Aalborg, un consens amb la ciutadania per a un desenvolupament sostenible de la comarca. D’aquesta manera, la participació va molt més enllà de la simple difusió d’informació, implicant a la ciutadania en tot el procés tècnic amb la finalitat d’aconseguir un document útil i que respongui a les necessitats expressades per la ciutadania.
És per aquest motiu que en els processos d’Agenda 21 resulta molt necessari fer adonar a la gent que la seva participació en la presa de decisions és important i que els avantatges d’aconseguir la seva involucració en tot el procés són múltiples:
• Permetre al CCAE conèixer de primera mà els interessos i necessitats de la població.
• Contribuir a la millora de les relacions socials entre associacions, ciutadania, polítics, etc.
• Contribuir a la integració ciutadana.
• Fer que la ciutadania s’impliqui i se senti part implicada en la presa de decisions.
• Contribuir a difondre actituds sostenibles.
• Facilitar la implantació de les accions proposades en el document.
Els principals esforços per aconseguir un procés de participació reeixit s’han d’abocar a integrar els diferents agents locals que intervenen en un territori (entitats, tècnics, polítics, etc.) i al conjunt de la ciutadania. La realització de presentacions públiques, sessions obertes de debat, la creació d’una web, etc., han de motivar aquesta participació i han de permetre que sorgeixi un document resultat del consens entre l’administració pública, les diferents entitats que actuen al municipi i la pròpia ciutadania.
El procés participatiu a l’Alt Empordà s’ha estructurat a partir de diverses fases desenvolupades al llarg de 16 mesos, de manera que els actes participatius han estat lligats a les diferents fases de l’elaboració de documents de l’Agenda 21 comarcal.
El procés va començar a mitjans de novembre del 2008 amb la primera presentació interna, a polítics i tècnics, del Consell Comarcal per informar del tret de sortida.
La primera acció pròpiament de participació per part de la ciutadania va ser la difusió, a través d’encartables en el setmanari l’EMPORDÀ, d’un díptic informatiu sobre el procés d’Agenda 21 i de les diferents fases de participació. En ell també es feia una crida a la participació via web omplint una enquesta d’opinió i percepció de la comarca. Aquestes han proporcionat dades molt interessants a analitzar per tal de copsar els diferents punts de vista i opinions de les persones que viuen i senten el territori.
Per completar la visió de la comarca de diferents punts de vista, i en paral·lel al procés de redacció de les memòries i les diagnosis dels diferents aspectes del territori, es van dur a terme un conjunt d’entrevistes a experts, associacions, tècnics, polítics i altres agents, coneixedors del territori i de les problemàtiques que hi tenen incidència. El volum d’informació estret en primera persona ha permès confeccionar i enriquir els documents de memòria, centrant l’interès en els aspectes més destacats. És per aquest motiu que aquesta ha estat una de les fases de la participació més importants de tot el procés.
Posteriorment a la redacció de la memòria i diagnosi, es va dur a terme un seguit de taules temàtiques per debatre els resultats i conclusions obtingudes en aquests documents. Es va realitzar una sessió interna (amb polítics i tècnics del Consell Comarcal) i tres sessions públiques (segons temàtica) amb els agents socials i econòmics (empresaris, associacions, ciutadania, etc.) del territori. En elles el conjunt de la ciutadania va poder expressar lliurament les seves idees i valoracions sobre les qüestions plantejades en el document de diagnosi. Amb les consideracions realitzades va confeccionar-se el document definitiu de diagnosi, a partir del qual es va realitzar la següent fase: redacció del Pla d’Acció Comarcal per a la Sostenibilitat.
Novament, després de la redacció del PACS i amb les propostes d’accions desenvolupades, es van realitzar unes noves taules estratègiques (organitzades segons temàtica) on es va debatre cadascuna de les propostes i es va opinar sobre la necessitat de portar-les a terme i el grau de la seva prioritat. Amb aquesta darrera sessió de participació es van recollir una sèrie de punts de vista que van ser utilitzats per a finalitzar el document definitiu del PACS.
La participació ciutadana és l’element que distingeix aquest tipus d’estudis de la resta d’estudis de planificació. Així, les Agendes 21, recollint els criteris de la Carta d’Aalborg i de la Conferència de Rio de Janeiro, integren la participació pública per tal de cercar la corresponsabilitat dels conciutadans tant en la seva elaboració com en la seva execució.
Així doncs, aquest procés de participació pública va més enllà de la simple informació al ciutadà i, per tant, l’objectiu és el d’implicar-lo també en la fase de presa de decisions. Aquest és un objectiu ambiciós ja que, fins ara, pocs són els espais que s’han creat per donar la possibilitat a la ciutadania de participar d’una forma tant activa en la definició del model de poble o comarca. És per això que cal cercar el recolzament de tots els agents, tant les entitats com a font principal de participació, com la ciutadania en general, i comptant, sobretot, amb la complicitat dels responsables d’àrea i tècnics comarcals, els quals hauran de posar en pràctica part de les propostes que s’acabaran definint.
Els processos participatius han de conduir necessàriament a aconseguir majors cotes d’igualtat, enfortir el concepte de ciutadania, incrementar la legitimitat i la confiança en els poders públics, així com augmentar l’eficàcia en la gestió pública.
La convocatòria inicial dels alcaldes dels municipis de la comarca és necessària a banda de la dels consellers i la dels caps d’àrees del Consell comarcal. El nivell d’implicació cal que sigui també perceptible per als treballadors públics que gestionen i administren al territori per tal de garantir la seva necessària implicació en la generació dels documents de l’A21 comarcal.
L’esforç principal, doncs, s’orienta a la integració i involucramnet del personal del Consell Comarcal que gestiona i coneix la comarca, així com de totes aquelles entitats, agrupacions o associacions supramunicipals que desenvolupen les seva activitat a l’Alt Empordà.
El Pla de Participació i Comunicació s’estructura en diferents accions, entre les que cal remarcar les presentacions públiques de l’Agenda 21, sondeigs d’opinió, entrevistes i reunions sectorials, grups de discussió (focus groups) o sessions informatives i participatives.
A continuació es presenta un esquema i cronograma dels procés participatiu que ha tingut lloc al llarg del procés d’elaboració de l’Agenda 21 Comarcal de l’Alt Empordà.
Ràtio: 3 / 5
