CAPMANY.png

Carta de Serveis

Infraestructures actuals

Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, entre els anys 2005-2006, s’ha dut a terme una nova campanya de mesuraments de soroll generat pel trànsit de les carreteres de Catalunya. Aquesta tasca s’ha dut a terme mitjançant diversos punts de mesurament ubicats arreu de la geografia catalana. La metodologia utilitzada s’ha elaborat amb la col·laboració de la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

De cada un dels punts de mesura s’ha elaborat una fitxa amb les dades referents a la intensitat del trànsit i la seva tipologia, característiques climàtiques i la mesura mitjana del sonòmetre en una hora d’estudi expressada en decibels (dB). Els resultats s’han publicat en un mapa, classificant segons els nivells d’immissió dels diferents punts de mesura.

 

Mapa 88. Punts de mesura segons nivells d’immissió de l’Alt Empordà 2005-2006

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

 

Complint la directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambient, la llei espanyola obliga a realitzar els mapes de soroll per els gran eixos viaris (aquells que superen el 6 milions de vehicles a l’any a la primera fase i els de més de 3 milions a la segona).

La “Dirección General de Carreteras” del Ministerio de Fomento ha estat responsable per la primera fase, amb data límit juny de 2007, de la realització de mapes de soroll de 4800 km de carreteres de propietat de la “Red de carreteras del Estado”.

Els mapes estratègics de soroll són un instrument dissenyat per avaluar l’exposició al soroll i consten de dues parts:

- Mapa de nivells sonors

- Mapa d’exposició al soroll

A l’Alt Empordà s’han realitzat dos estudis per a realitzar els mapes estratègics de soroll; un per la N-II i l’altre per l’AP-7.

Per tal de fer un anàlisi complert de la via s’ha dividit en Unitats de Mapes Estratègics (UME) i així cada una d’elles correspon a un tram que s’analitza de forma individual i independent de la resta.

 

Els mapes estratègics de soroll han estat realitzats per el Instituto Geográfico Nacional espanyol. Tal i com s’observa a la figura 3.3.1, el mapa il·lustra les zones d’afectació de cada nivell sonor sobre una base topogràfica que representa el que hi ha al territori i per tant, el que queda afectat.

 

Figura 3.3.1. Mapa estratègic de nivells sonors de dia de l’AP-7 a l’alçada de Figueres

Font: Instituto Geográfico Nacional

 

Noves infraestructures

Des de la Generalitat de Catalunya s’ha elaborat el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) amb l’objectiu de definir les necessitats a nivell de xarxa viària, ferroviària i logística que necessitarà Catalunya en el futur (horitzó 2026). Aquest pla s’ha de coordinar amb el Pla Estratègic d’Infraestructures del transport (PEIT) engegat per el Ministeri de Foment. Cal tenir en compte aquests plans per tal de tenir una visió futura de les noves infraestructures projectades i les seves repercussions en el territori i a les persones.

La única nova infraestructura projectada per l’Alt Empordà és el Tren d’Alta Velocitat (TAV). El projecte de construcció inclou un estudi acústic que determina els nivells sonors previstos en la fase d’explotació. L’estudi acústic també estableix la necessitat de desenvolupar mesures de protecció necessàries per arribar als objectius marcats. A cap zona es superarà la Lmax 85 dB. Tenint en compte que l’obra està en procés d’execució, els estudis que es generin i les mesures conseqüents que s’adoptin s’emmarquen en l’acompliment estricte dels paràmetres establerts per la declaració d’impacte ambiental del 25 de setembre de 2001.

 

Aplicació de mesures preventives i correctores

L’increment significatiu dels nivells acústics del medi és un dels factors més importants de deteriorament de la qualitat ambiental d’un territori. La presència de grans vies de comunicació són, generalment, un dels elements principals que més molèsties genera a les persones, especialment si estan properes a nuclis urbans, així com a diverses espècies animals, en el cas que aquestes infraestructures creuin o passin pròximes a espais naturals.

El soroll d’un vehicle en circular per la carretera és de dos tipus: el soroll del sistema motor i el soroll del moviment del propi vehicle provocat pel fregament dels neumàtics amb l’asfalt i per la resistència aerodinàmica. D’aquesta manera, el tonatge i la potencia del vehicle i la velocitat en que circulen els mateixos seran factors claus que determinaran el nivell de soroll emès pels vehicles. Estretament associada a la segona qüestió existeix la pròpia naturalesa de la infraestructura viaria. Així doncs, si es tracta d’una via ràpida els nivells de soroll seran molt majors que si és una carretera local, on els vehicles han de circular més lentament. Cal no oblidar que, a banda dels aspectes anteriorment mencionats, cal fer esment de l’impacte que representa, a nivell de soroll, l’estil de conducció de cada conductor, factor difícilment esmenable.

Menció apart mereixen els sorolls generats pels vehicles que circulen pel nucli urbà, especialment de vehicles com motocicletes que circulen a velocitats molt superiors a les permeses i amb uns tubs d’escapament que superen amb escreix els límits de soroll permesos.

Les obres d’infraestructures viàries o ferroviàries tenen un impacte ambiental important, no només per la seva ocupació del territori i les conseqüències que genera la seva utilització, sinó també en el procés de construcció. A l’hora de construir una infraestructura d’aquesta tipologia s’elabora un estudi d’impacte ambiental per tal de veure les repercussions que tindrà en el territori aquesta nova implantació.

  • Mesures correctores durant els treballs de construcció que afecten estrictament al soroll

Les mesures correctores de l’impacte acústic durant els treballs de construcció d’una infraestructura són bàsicament tres:

  1. Respectar al màxim les hores de descans de la població, limitant l’execució d’activitats sorolloses a l’horari diürn (8-22h): Cal fixar i controlar els horaris de treball en la construcció, evitant les tasques sorolloses en les hores de repòs nocturn o en els dies festius. La circulació dels vehicles de l’obra, la vigilància i el control que es porti a terme en aquesta fase del projecte permetrà minimitzar els impactes sonors pel desplaçament de vehicles i transport de materials.
  2. Revisar i mantenir la maquinària en bon estat: les màquines han de complir la normativa vigent en quant a emissions de sorolls.
  3. Ubicar el parc de maquinària el més lluny possible de nuclis habitats i d’edificacions habitades.
  • Mesures correctores a les infraestructures ja existents per tal de mitigar el soroll

Per tal de mitigar els efectes del soroll i l’impacte visual de la via en aquells trams de carretera que passen properes a zones urbanes o polígons industrials hi ha dos alternatives:

  1. Apantallament amb vidre, plexiglàs o altres materials: Als anys 70’s es van començar a utilitzar als EE.UU i en les carreteres del nostre país cada vegada són més habituals en les vies ràpides properes a nuclis urbans
  2. Revegetació de l’entorn que faci la funció d’apantallaments vegetal amb espècies com el Xiprer.
Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.