caenfrdees
ELPORT.png

La situació laboral d’un determinat territori com l’Alt Empordà ve definit per tot un seguit de variables com: la situació laboral de la població, els nivells d’ocupació i contractació, o el nombre d’aturats. Totes aquestes estaran condicionades per la situació socioeconòmica de cada indret i cada moment determinat, essent un molt bon indicador del desenvolupament econòmic i dels nivells de benestar socials d’un territori.

 

Distribució de la població segons la seva situació laboral

A l’any 2001, el grup de població de la comarca de l’Alt Empordà més representatiu pel que fa a la seva situació laboral és la població ocupada amb un 43%, percentatge pràcticament idèntic amb els dos àmbits territorials de la província de Girona i del conjunt de Catalunya. Succeeix el mateix amb la resta de situacions laborals que mostren una gran similitud entre els tres àmbits, donant mostra d’una estructura laboral molt similar. El percentatge d’aturats de l’Alt Empordà no és molt important, tenint en compte les dues dades d’atur de referència. Pel que fa a la població no activa, els grups d’estudiants i jubilats o pensionistes són els majoritaris a l’Alt Empordà amb 18% cadascun, seguit del conjunt de les altres situacions de no activitat i dels incapacitats permanents.

Una altra dada interessant és veure l’evolució de l’ocupació generat a la comarca de l’Alt Empordà entre els anys 1996 i 2003. Aquesta ha augmentat a la comarca un 50,9%, convertint-se en la comarca gironina amb més increment, seguit del Baix Empordà amb un 48,4% i la Selva amb un 41,9%. A l’altre extrem se situa la comarca del Ripollès que únicament va créixer un 9,6%. El sector que més ocupació va crear durant aquests anys va ser la construcció, que pràcticament dobla els llocs de treball respecte l’any 1996, especialment en comarques com l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. L’altre sector que va augmentar considerablement va ser els serveis que va arribar a creixements superiors al 70% a les comarques de l’Alt Empordà i el Gironès.

 

Gràfic 1.3.6. Distribució de la població segons la situació laboral a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Any 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Població ocupada per grans sectors d’activitat

Les dades d’ocupació per grans sectors d’activitat són reflex d’una situació econòmica clarament terciaritzada, on els serveis mantenen ocupada a una bona part de la població, de la mateixa manera que és aquesta població la que té una major aportació en el Producte Interior Brut. De fet, aquestes xifres de població ocupada per grans sectors d’activitat mantenen una estreta similitud amb les dades del Producte Interior Brut, també desglossada per sectors econòmics, inclòs si s’agafen dades del PIB més actuals s’observa una estreta relació entre les dades. La presència d’aquest important sector terciari de la comarca ha propiciat que el seu mercat de treball presenti un tret molt distintiu com és una forta estacionalitat.

Aquesta mateixa tendència cap a la terciarització de l’Alt Empordà, també té lloc al conjunt de la província de Girona i a Catalunya, tot i que no amb tanta força com en la comarca d’estudi. Pel que fa als altres sectors d’activitats de la comarca, la construcció és el segon en nombre d’ocupats, seguit de la indústria i, finalment, de l’agricultura. Als dos àmbits de referència no es segueix aquest ordre ja que la indústria gironina i catalana es troben força per sobre de la construcció. En canvi, l’agricultura si es manté com el sector d’activitat amb menys ocupats, mostra del caràcter poc rural del conjunt de les comarques gironines i, sobretot de Catalunya, especialment si tenim en compte la població ocupada.

 

Gràfic 1.3.7. Distribució de la població ocupada per grans sectors d’activitat a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Any 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Contractació

L’evolució en la generació de nous contractes laborals a l’Alt Empordà durant els diferents mesos de l’any 2008 és indicativa d’un destacat dinamisme laboral a la comarca, amb una mitjana mensual de 3.029 nous contractes. El més interessant és apreciar com el nombre de nous contractes varia segons l’època de l’any, essent al inici del període estival (juliol) quan el nombre de nous contractes es dispara com a conseqüència de l’enorme demanda laboral del sector turístic i serveis. D’aquesta manera, les dades són reflex d’una comarca eminentment dedicada als serveis i a l’activitat turística, especialment als municipis litorals més poblats.

 

 

Gràfic 1.3.8. Evolució del nombre de nous treballadors amb contracte a l’Alt Empordà segons branca d’activitat. Any 2008

Font: INEM

 

Efectivament, si s’analitzen les dades de persones amb nous contractes de cada un dels municipis que constitueixen la comarca de l’Empordà s’observa com els municipis més turístics del litoral són els que generen més contractes nous, amb el cas destacat de la ciutat de Figueres que es mostra com el municipi, amb diferència, que més contractes i també més aturats genera. De fet, Figueres genera més contractes i més aturats que el conjunt dels 67 municipis restants que formen la comarca de l’Alt Empordà, reflectint que és una ciutat abocada principalment als serveis.

Referent a la temporalitat dels nous contractes laborals creats al 2008 a la comarca, s’aprecia com la major part d’aquests (76,38%) són contractes de tipus temporal, conseqüència d’una tendència cada vegada més generalitzada al treball temporal al nostre país i d’una clara vocació de la comarca de l’Alt Empordà cap a l’activitat dels serveis i el turisme, activitat que majoritàriament es nodreix d’un perfil de contractat temporal per les èpoques d’alta. Per aquesta raó, és al més de juliol quan la xifra de nous contractes temporals es dispara fins a valors de més de 5.000 contractes, quan en la resta de mesos el nombre d’aquests tipus de contractes oscil·len entre els 2.000 i els 2.500. Malgrat aquestes elevades xifres de contractació temporal, l’Alt Empordà és una de les comarques catalanes on la contractació mitjançant contractes indefinits és més elevada. Per sexes, aquests treballs temporals són un mica més habituals pel cas dels homes, concretament un 4,92% superior a les dones. Pel que fa als contractes indefinits, hi ha una similitud força gran entre els dos sexes, sumant plegats un 14,89% del total de nous contractes.

 

 

Gràfic 1.3.9. Tipologies dels nous contractes generats a la comarca de l’Alt Empordà per sexes. Any 2008

 

 Font: INEM

 

Una altra manera de copsar el grau d’ocupació de les diferents branques d’activitat a l’Alt Empordà és mitjançant el percentatge d’afiliats a la Seguretat Social. La comparativa entre els àmbits de l’Alt Empordà i de la Demarcació de Girona mostren un seguit de diferències destacables durant els darrers tres anys. En el cas de l’Alt Empordà, el pes del sector industrial en nombre d’afiliats és molt inferior a la de l’àmbit territorial superior de referència, dèficit que s’equipara gràcies a un sector serveis que presenta uns valors sensiblement superiors a les mitjanes de les comarques gironines. El sector de la construcció, en canvi, pateix una davallada important en els dos àmbits territorials, evolució que en els tres anys contemplats va en favor de l’augment del nombre d’afiliats al sector serveis i la industria.

 

 

 

Mobilitat laboral a la comarca

Existeixen un seguit de municipis que presenten una important dinàmica pel que fa a la recepció de població activa. Aquests municipis són els situats a l’àrea urbana de Figueres, incloent la mateixa ciutat que es distingeix com el principal pol d’atracció, i els municipis que gaudeixen d’una certa especialització com el cas de la Jonquera. De fet, cal tenir molt present la importància del triangle format per les poblacions de Figueres, Roses i Castelló d’Empúries pel que fa a la generació de treball i a l’oferta laboral. Entre els municipis amb un saldo més baix hi ha els que tenen un comportament bàsicament rural o els que tenen una important presència de zones residencials.

En conjunt, la mobilitat de la comarca es caracteritza per presentar una mobilitat interna (dins la comarca) molt elevada, de l’ordre del 50% dels desplaçaments que es realitzen dins el propi municipi, mentre els desplaçaments cap a altres comarques veïnes és força petit. Aquests fets són indicatius de la importància de l’autocontenció per a la comarca, tendència s’ha anat modificant lleugerament als darrers anys amb l’arribada i la sortida d’un major nombre de treballadors a fora de la comarca.

Una altra característica de la mobilitat intermunicipal a la comarca és que el transport privat és àmpliament el dominant, mentre el transport col·lectiu per als desplaçaments entre municipis és molt feble i sobretot destinada al transport escolar. Un altre factor que cal considerar per la mobilitat obligada de la comarca és la presència de la ciutat de Girona, qui exerceix una atractivitat relativament baixa amb menys d’un 10% dels desplaçaments totals generats pels municipis.

L’entorn urbà de Figueres-Vilafant és el que acull el màxim volum de desplaçaments obligats per motius de treball i estudi. Dins d’aquesta àrea destaquen els següents municipis:

 

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús.
Més informació AMAGA EL MISSATGE